The worship of Mammon (Evelyn de Morgan)
(El lliurament incondicional al déu de les les seguretats i de les riqueses)
.
Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. (Mt 6; 24)
Tot ho volem i tot ho volem a l’hora. Es això possible? Tenim consciència de totes les opcions a les que estem renunciant? Tant segurs estem de que sempre renunciem a les opcions que no ens convenen?
La feina directiva, fonamentalment consisteix en fer opcions. Opcions que es decideixen segons valoracions i anàlisis de criteris comparatius diversos: entre el fet de seguir la filosofia de la companyia o de ser decisions o politiques conjunturals, entre el curt termini i el mig i llarg termini, entre la relació de recursos necessaris i els beneficis esperats, entre... informes, estudis, projeccions. I tant mateix, i que ningú s’enganyi, al final sempre hi ha una decisió personal i solitària que fa front a un risc inherent a cada decisió que pot ser més o menys gran, més o menys evident, més o menys engrescador o decebedor per el costat dels professionals o per el costat dels accionistes.
Més de cinquanta anys l’hi pot costar a un prendre consciència que en la seva vida personal també ha estat fent renuncies totals o parcials, però sempre importants, i que ha estat dedicant-se primordialment a “les altres coses”.
Tot ho volem i tot ho volem a l’hora. Es això possible? Tenim consciència de totes les opcions a les que estem renunciant? Tant segurs estem de que sempre renunciem a les opcions que no ens convenen?
La feina directiva, fonamentalment consisteix en fer opcions. Opcions que es decideixen segons valoracions i anàlisis de criteris comparatius diversos: entre el fet de seguir la filosofia de la companyia o de ser decisions o politiques conjunturals, entre el curt termini i el mig i llarg termini, entre la relació de recursos necessaris i els beneficis esperats, entre... informes, estudis, projeccions. I tant mateix, i que ningú s’enganyi, al final sempre hi ha una decisió personal i solitària que fa front a un risc inherent a cada decisió que pot ser més o menys gran, més o menys evident, més o menys engrescador o decebedor per el costat dels professionals o per el costat dels accionistes.
Més de cinquanta anys l’hi pot costar a un prendre consciència que en la seva vida personal també ha estat fent renuncies totals o parcials, però sempre importants, i que ha estat dedicant-se primordialment a “les altres coses”.
Més de cinquanta anys l’hi pot costar a un descobrir que allò que es tenia per un aplaçament, en realitat era una renuncia.
Més de cinquanta anys ens pot costar a alguns adquirir un nivell de saviesa suficient per adonar-se de que Déu no és una opció més, que Déu és l’Opció, malgrat la missió no canviï la nostra tasca dins l’actual Galilea dels pagans.
Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot el demés us ho donarà de més a més. (Mt 6, 33)
.
Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. (Mt 6, 28-29)
..
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada