Els nens s'empobreixen no perquè no els hi donem coses (si en van plens de coses!!), sinó perquè no valorem suficientment allò que ells ens donen.
Seguidament afegeix una joia escollida dins l’obra de Khalil Gibran:
Els hi pots donar el teu amor, però no els teus pensaments, perquè ells tenen els seus propis pensaments. Pots haver allotjat els seus cossos però no les seves ànimes, perquè les seves ànimes viuen a la casa del demà, que tu no pots visitar, ni en somnis. Et pots esforçar a ser com ells però procura no fer-los com tu. Perquè la vida no va endarrere ni s'entreté amb l'ahir. Ets només l'arc des del qual els teus fills son llençats com fletxes vives, vers una vida que ja no et pertany
1 comentari:
has creat un racó de pau magnífic!!!
http://locarrerdelriu.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada