Ironies com la de Bertolt Brecht, destinades a fer-nos pensar, podrien resumir la falta de confiança que ens inspiren els politics: “Si els dirigents ho veuen clar i el poble s’equivoca, el que cal és canviar de poble”França i Holanda diuen no al Tractat Constitucional d'Europa al 2005. Fotuda! Tot i que, al meu entendre, va ser una oportunitat perduda per establir unes bases més humanes i de més altura de vol.
Baixem el llistó d’ambicions europees i proposem el Tractat de Lisboa dos anys més tard. Irlanda diu: No. Fotuda, altre vegada!
Què passa aquí?
El projecte d’una Europa unida sembla que hauria de ser engrescador per a tothom i més per països com Irlanda i Espanya tant beneficiats per la comunitat.
Renunciar a poders locals per concentrar poder a Brussel·les a fi de que Europa guanyi pes internacional sembla que tindria que ser quelcom entenedor.
Desconfiances, guanyades a pols per els politics, és el que passa, al meu entendre. Quan la gent percebi’m el risc de que perilla la integritat de l'Estat del benestar, l’Estat democràtic... via politiques fiscals, d’immigració, drets aborals... la gent intueix que s’enfronta a quelcom que té alguna cosa amagada, té por, i surt el no conservador i poruc.
No hem de renunciar a una Europa més humana!
Ens hem de seguir mirant com estrangers els europeus dels diferents països?
Ens hem de seguir esgotant amb batalles domestiques i autonòmiques? Aquestes són les justificacions dels politics?
I ara què?
Nicolas Sarkozy, futur president de la UE, diu que aquí no passa res i això no és així.
De moment les reunions d’aquest mes, on s'havien de tractar temes tant vitals, actuals i urgents com els de l’energia, canvi climàtic, augments de preus dels aliments, immigració... tindran que ser modificats per tractar aquest que ens ve d’Irlanda i que és més urgent. Es tindrà que deixar el que és important per culpa del que és urgent.
Tornarem inventar el concepte de l’Europa de les dos o tres velocitats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada