diumenge, 22 de juny del 2008

Jesuïtes, esperança de l’Església en els límits.

M’ha agradat veure un espai important del Magazine de La Vanguardia dedicada als jesuïtes.

Sé que l’article no té la pretensió de dir-ho tot sobre els jesuïtes ni tant sols el que és més important. També cal tenir en compte que l’article està basat en opinions personals.

No soc imparcial tractant-se de jesuïtes. A ells i concretament a les seves publicacions accessibles a Internet, dec bona part de la meva progressiva i costosa actualització dels meus coneixements de religió. Els n’estic agraït.

La fama de situarse en los límites, ya sea en la frontera de la ciencia –para demostrar que no hay oposición entre fe y razón– o la de la justicia social, para trabajar junto a los más necesitados, son algunos de los aspectos que más siguen seduciendo a quienes quieren ser uno de ellos. (Pág 1/8)

En asuntos que preocupan a todos, como la igualdad o la sostenibilidad del planeta. “Hay que buscar nuevas fórmulas para estar ahí. La Iglesia del siglo XXI ha de ser la de los laicos.” (Pág 3/8)

Queremos exponernos, y a veces eso nos lleva a equivocarnos. Precisamente por ello necesitamos la voz del Papa”. (Pág 3/8)

Después de tantas revoluciones que a lo largo de la historia han transformado la sociedad, la Iglesia no puede seguir dando las mismas respuestas que daba hace siglos ante determinadas cuestiones. (Pág 4/8)


…ese diálogo interreligioso no debe ser el refugio final de los últimos creyentes sino una forma de hacer a Dios más grande y a la humanidad más sabia. (Pág 6/8)