dissabte, 14 de juny del 2008

Misericòrdia de Déu encarnada





En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. (Mt 9, 36-38)







.
.
.
.
José A. Pagola: Aquesta compassió de Jesús no és un sentiment passatger. És la seva manera de mirar la gent i de viure buscant el bé. La seva forma d'encarnar la misericòrdia de Déu.
D'aquesta compassió neix la seva decisió de cridar els «dotze apòstols» per enviar-los a les «ovelles perdudes d'Israel» (...)Tota l'autoritat que hi ha a l'Església arrenca i es basa en aquesta compassió de Jesús pel poble. Està orientada a curar, alleugerir el sofriment i fer el bé. És un regal de Jesús. Els que l'exerceixen ho han de fer «de franc», ja que l'Església és un regal de Jesús a la gent.
Per això els deixebles han de predicar el que predicava ell, no una altra cosa: «prediqueu que el regne de Déu és a prop»; que la gent pugui escoltar aquesta notícia i entrar en el projecte de Déu.