Déu és qui troba

Jo, el Senyor, he respost als qui no em consultaven, m'he deixat trobar pels qui no em cercaven. A una nació que no invocava el meu nom, li he dit: "Aquí em teniu, aquí em teniu!" Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble rebel, que va per mals camins i segueix els seus capricis. (Is 65, 1-3)

Si ens mirem aquest text, traslladats al temps del profeta, amb la racionalitat pretesament suficient dels nostres dies, o.--i tant mateix, tant limitada al nostre reduït abast humà, dins l’univers total i inassolible--, Isaïes ho hagués tingut molt difícil per transmetre’ns l’esperit d’aquest missatge de proximitat i d’interès de Déu per nosaltres:


Mestre Isaïes, quan digueu Senyor, us referiu a aquell que “és el qui és”? O sigui, Déu? Bé, no us volia pas incomodar pronunciant aquesta paraula. Ho he fet amb tot el respecte. Precisament el valor d’aquest concepte és el que em fa preguntar-vos:
Què no us adoneu del que esteu dient? Què us heu venut l’enteniment?
Que no us adoneu que la flor del roser de pastor mai podrà tocar ni veure ni besar l’aire pur de muntanya que arriba i l’envolta?
Que no us adoneu que la cargolina ressagada no pot tocar ni veure ni retenir l’aire fresc i humit de la matinada que arriba i l’envolta?
Que no us adoneu que la flaira de la magnòlia del bac no es pot menar entera cap al solell?


I tant mateix, set-cents anys més tard, el món va canviar. Com el camp obscur canvia en arribar l’albada resplendent. Un home singular, Jesús, ens mostra la cara sorprenent de Déu. El seu camí, les seves paraules, la seva vida entera, la seva coherència i unitat d’acció ens fan dir, em fio de tu, del teu missatge i de que realment aquell Déu, realitat infinita, adimensional i atemporal ha vingut a nosaltres de la única manera que nosaltres el podíem percebre: Déu encarnat, Déu humà, Déu amb el qui puc pensar, al qui puc estimar i sentir-me estimat per ell.
Avui em pregunto, amic Isaïes, com podies captar aquesta inspiració set-cents anys abans del Senyor encarnat? Ara soc jo el que no entén com es poden tenir aquestes visions.

Quants passatges dels evangelis confirmen la teva lucidesa, mestre Isaïes!

Jesús digué a Zaqueu: “Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.” (Lc 19, 9-10)