Ja pot girar-se un bon vent que aquí van aquestes paraules!
Ara entenc una mica més a tots aquells i totes aquelles que viuen una vida religiosa contemplativa:
Ara entenc una mica més a tots aquells i totes aquelles que viuen una vida religiosa contemplativa:
Ells i elles són com Abraham, assegut a l'entrada de la tenda, a les alzines de Mambré, quan la calor del dia era més forta.
Ells i elles, com Abraham, han rebut i desenvolupat capacitats d’identificació i de contacte amb el Senyor.
Ells i elles, com Abraham, a les alzines de Mambré, sempre situat en condicions propicies de trobament, aconsegueix que el Senyor no passi de llarg davant les necessitats de la humanitat, malgrat aquesta visqui despreocupada i desconegui què és el que en realitat ha de menester.
Ells i elles, com Abraham, sempre a l'aguait, sempre promptes a no deixar escapar les iniciatives de l’Altre de cara a la humanitat, no importa que arribin “adreçades a cau d’orella”, no importa quant apartada la nostre humanitat pugui estar, no importa quant “atrafegada per tot i apassionada per res” pugui estar.
Ells i elles, com Abraham, s’entretenen amb Ell a l’ombra de l’alzina i ens indiquen quants seàs de farina hem de manejar. Mantenen visible per nosaltres, el vertader sentit del que som i del nostre destí.
Ells i elles, com Abraham, com Maria, germana de Marta, han escollit la millor part de les coses de la vida i, no només no lis serà presa, si no que fan possible que dons fecunds necessaris arribin, sense estar demanats per els destinataris, a una humanitat preocupada i neguitosa per moltes coses que no són necessàries.
Ells i elles, com Abraham, són imprescindibles per una humanitat absenta com Sara, instal·lada en un riure fàcil, incrèdul davant la Vida i que viu d’esquenes als seus benefactors.
A tots ells i totes elles, el nostre reconeixement i gratitud!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada