FER PLAÇA?

--Xicu, em penso que no anem bé!
-- Ja hi tornem! Quin mal hauré fet jo per tenir una consciència tan cagadubtes!
A veure, que no t’adónes de quin ritme portem? Caminem de sol a sol i la poca gent que trobem l’avancem. Tinc l’esperança segura, estic absolutament segur que anem pel bon camí i que arribarem a on hem d’arribar.
--Absolut! Has dit absolutament? Ja saps que en penso dels convenciments absoluts i de “las adhesiones inquebrantables”...
--Me vols deixar tranquil d’una vegada?...

.

.
--Xicu, no te’n recordes...
--Què dius? Si parles tan fluix no et sento.
--Em pensava que no volies que et parlés...
Deia que l’altre dia varem travessar aquella plaça. No et recordes que ens va cridar l’atenció que hi havia gent que s’hi havia instal·lat i s’entretenia amb les persones d’allà? Semblava gent més forte i preparada que nosaltres...
--Ets un corcó!


Fer camí, fer plaça, plaça, camí... That’s the question!
... i fer camins de trobada dins la plaça?
--Et conec! Sempre vols sortir-te’n amb la teva, però m’agrades més amb una esperança treballada, incerta i confiada que no amb una de segura i regalada.

--No et sento! No sento res del que dius! Estic cansat. “Corto y cuelgo”. Bona nit cargol!