Morts d’èxit, en una part de món, on la gent ja ha tastat la felicitat petita del “progrés” i on ja hi ha qui n’està de tornada, insatisfet, assedegat d’una felicitat més consistent. Gent que busca la veritable llibertat, la vertadera justícia, l’autèntica pau i l’autèntica realització de cada u... gent que buscant, buscant ha aprés que, ni que arribi a abastar el que representen aquets conceptes buscats, ens mancarà sempre la seva plenitud, malgrat estaríem disposats a deixar-hi la pell per arribar-hi.
Un món necessitat de canvi espera un enviat que dui un missatge que meni a aquets valors, un missatge que no arriba... I podem preguntar-nos: No estan aquets valors continguts en la Bona Nova dels cristians? No estan aquets valors continguts en el Regne que testimoniem i proposem els cristians? No és el cristià autèntic el paradigma del progressista, el antisistema fratern?
No ha arribat l’hora de revisar les nostres actituds i comportaments, de seguir de forma més autèntica la crida personal interior? Els setanta-dos partiren sense indicacions detallades de normes o de formes, només se’ls digué: Pregueu, aneu en compte, confieu i feu el bé. Tots tornaren plens d’alegria. (Tots! Diu tots i no hi hagueren ni psicotècnics, ni currículums ni seleccions prèvies) Això sí, no sortiren dient que, gràcies el seu bon ofici, fins i tot els politics menys dolents els havien inclòs en les seves campanyes electorals... Jesús, que també sap ser irònic, diria que si, que ell mateix havia vist caure com un llamp les expectatives de vot dels contrincants que eren una mica més dolents.Si el diagnòstic d’en Marc, de mort per un episodi d’exitosi aguda, es encertat, me pregunto si no és ara l’hora dels rebrots, si no és ara l’hora dels josies que redescobreixin l’Evangeli. Els rebrots: sempre són de la mateixa soca, de la mateixa naturalesa però de formes i aparences completament diferents i sobretot plens de vitalitat.
Au, ja està! Parole, parole... engrunades totes, el vent se les ha endut una a una!
4 comentaris:
Xicu,
he descobert el teu bloc. Que bé!
Per què no t'inscrius a la Blocsfera cristiana?
Sergi,
Jo per aquets mons de Déu i una visita, que és motiu d’honor per a mi, esperant el meu acolliment... Gràcies!
Blocsfera cristiana: No sé si mai tindré les meves reflexions ben esclarides. Treballo per posar-me al dia però això requereix temps. Fins ara el meu confident, el vent, tot ho ha anat assimilant sense perill d’influències negatives en la seva dinàmica.
Me proposes contar-me entre gent que admiro? Au, fuig, fuig que ja sent-ho les pessigolles de l’invitació!... No saps el que costa baixar-se de la parra!
Xerric, ja saps que no es tracta d'estar al nivell. Tots som estimats de Déu: és l'únic nivell de veritat que conec en el món. I l'únic que fem a la blocsfera és compartir allò que hem rebut. Però, està clar que has de ser ben lliure. :)
Si un està ficat en un procés per superar una religiositat per infants que grinyola i estreny de per tot arreu, està sol i escriu pensaments com a mètode per arrodonir idees i fixar-les...
En aquestes circumstancies, si pensem en obrir la possibilitat de compartir aquets pensaments, més que el nivell dels assajos, el que aquí és rellevant és el fet que el que per un és un descobriment important per els demés, que tenen que seleccionar a què dedicar el seu temps, és la sopa d’all i encara amb la manca d’algun ingredient i ves a saber si amb deficiències evidents.
Compartir sí que és una raó: El vent no serveix, eh que no?... Catxis!
Compartir ho puc entendre com ser objecte de testimoniatge, això me sembla important.
Caldrà estudiar la possibilitat d’un altre format.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada