Dues coses t’he demanat, Senyor; no me les neguis mentre visqui; allunya de mi falsedat i mentida; no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment que necessito i prou, no fos que, sadollat, renegués de tu dient: “Tant se me’n dóna del Senyor!”, o bé no fos que, indigent, anés a robar abusant del nom del meu Déu. (Pr 30, 7-9)
.
.
.
.
.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada