Com cantar cants de festa en un món desenganyat per l’exemple dels que ens diem seguidors de Crist?
Com cantar cants de festa en l’Església que formem i que encara és lluny de l’autenticitat?
Com cantar cants de festa tants Nicodems nocturns, si sabem prou bé que, per bo que pogués semblar un petit món tancat, no seria més que un món resclosit i estèril?
Com cantar cants de festa en l’Església que formem i que encara és lluny de l’autenticitat?
Com cantar cants de festa tants Nicodems nocturns, si sabem prou bé que, per bo que pogués semblar un petit món tancat, no seria més que un món resclosit i estèril?
.
.
.
.
Sí, cantem a plena llum. Cantem, tot arremangats des de dins mateix de la massa, segurs que si nosaltres creixem, el nostre entorn creix. Cantem cants de confiança des d’una feixuga i xafogosa sembra a la vinya del Senyor.
Si, cantem. Cantem l’Amor que ens enlaira perquè “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.” (Jn 3, 16)
Si, cantem. Cantem l’Amor que ens enlaira perquè “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.” (Jn 3, 16)
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada