Descobriments tardans d’un xerric

.....
Una cosa són els relats històrics, “la vida i miracles” d’una persona i l’altre cosa és la “Bona Nova”

Sota l’impacte de la resurrecció de Jesús, els deixebles que l’havien abandonat, veuen ara com Déu ha estat amb ell en tot moment i com ara experimenten la presència glorificada de Jesús. Ara senten la necessitat de compartir, posar en comú i ordenar les diverses percepcions de cada un d’ells. Senten, també, ara que ja han “sortit de l’armari de la basarda” la necessitat de compartir amb quanta més gent millor el missatge i l’experiència de Jesús des de la perspectiva de tot el que significa el que Jesús ha estat ressuscitat i el do que experimenten de la proximitat amb ell.

Els deixebles viuen un procés llarg. Aquesta nova visió d’aquella realitat que havien viscut en Jesús els va fent descobrir noves perspectives i una intencionalitat pregona i coherent al seu missatge a cada un dels records que conserven de la vida de Jesús. Cada un revisa episodis diferents de la vida de Jesús i en treu renovades òptiques… Aquest procés de vivències en que es troben, els porta a percebre de forma més i més clara la idea del Regne, la visió del Déu Pare i el do de la presència glorificada de Jesús al davant seu. També els queda per resoldre, com han d’anunciar aquella nova visió que ara tenen i com fer-ho perquè els que no han viscut la seva experiència puguin captar el missatge i l’experiència mateixa d’aquell personatge singular que ara descobreixen amb claredat que, en tot moment, tenia Déu amb ell.

Transmetre l’esperit del mestre és l’únic que es proposen. No els interessa escriure “història”. L’únic que els interessa és aquell missatge de vida eterna; no pas el rigor històric, l’aspecte físic de la persona, la seva educació, els seus primers anys, l’entorn de casa seva, del seu país… I així és com es confeccionen els Evangelis, buscant la millor manera de transmetre aquella presència compassiva de Déu en Jesús per els camins polsosos que trepitjaven amb els seus deixebles i la millor manera de transmetre el missatge del ressuscitat i glorificat que ara mateix està comunicant el seu esperit a les comunitats de seguidors. Es per això que el que pretenen els evangelistes és que les paraules del seus relats siguin interpretades i viscudes, en el present de tots els temps, com “esperit de vida” i com “paraules de vida eterna”. “Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida.”

I això és el que avui tenim, una descripció coherent i del tot rigorosa de l’esperit que ens va aportar Jesús. Descripció feta a través del suport dels records de la vida, dels fets i de les paraules de Jesús sense gran preocupació per l’escrupolositat i el respecte al rigor històric d’aquest suport que s’utilitza. No eren aquells, temps d’historiadors ni de notaris!…ni d’audiovisuals ni d’edicions multitudinàries… ni falta que feien. Tampoc volien dirigir-se a tiquismiquis sense un interès i un amor inicial al ressuscitat, a la seva vida i al seu missatge... es trobaven en front de gent amb una adhesió sincera i sentida que demandava més i més informació sobre el missatge i la intencionalitat d’aquell Jesús.
Pretendre, amb els mitjans d’aquell temps, escriure planes “d’història” d’un personatge que feia més de 70 anys que havia nascut i més de 40 que ja era mort, a més de no interessar-los, els hagués resultat molt difícil per les distorsions i les discordances inevitables que d’aquella vida portentosa els arribaven del boca a boca de la gent.

Escrits com han estat els Evangelis des de la fe, cal que siguin llegits des d’aquesta mateixa fe o almenys amb un esperit obert a aquesta mateixa fe; del contrari, per la manera com han estat escrits, no hi pot haver sintonia entre redactor, missatge i lector.

O així m’ho sembla.
.....