Humil i gran! Tot a l’hora:Contempla, amic, aquell Jesús que renta els peus a Pera i que, més tard implora al Pare, “perdona’ls que no saben el que fan”, diguem company, no és això ser humil i gran, gran i humil tot en un?
I Maria? No veus l’humilitat i la grandesa en aquesta dona?
Dons mira company, he après aquí dins al cap, que aquell Jesús ens fa a tu i a mi germans i ens dóna la seva mare per mare nostre… tu, jo, aquell i l’altre íntims, dintre una mateixa família, membres d’una mateixa comunitat d’interessos… Podrem mai arribar a travessar l’entramat de llautó atapeït, gris, garrepa, mesquí… de la lògica de supervivència individualista d’aquesta banda terrosa i situar-nos a l’altre banda noble, confiada i senzilla del gran regne petit de l’amor d’aquí? Podrem mai sentir-nos germans de veritat, tu, que ets un foraster per mi, i jo, que sóc un món tancat per tu i el món enter per mi?
3 comentaris:
You have some beautiful and thought provoking photographs on your site. Well done.
Snapping out,
d
Si que podrem sentir-nos germans, Francesc, si amb humilitat ens obrim a l'esperança i ens acompanya la convicció de que l'amor és l'únic que pot canviar les coses. No és això, la fe?
Gràcies pel teu post!
màngels
Thank you, Robert, for your kind words. Besides your fresh fish, you have a fresh blog
Snapping out!
Publica un comentari a l'entrada