dimarts, 26 de febrer del 2008

Els dos han perdut... i els periodistes també!

Perquè em volen fer fixar la meva atenció amb un suposat guanyador? Perquè s’ha de suposar que la meva capacitat d’anàlisi i el meu iterés s’ha d’esgotar en decidir-me per un guanyador? (Corbata, mirades, agressivitat... aparences!)
No se suposa que es tenen que debatre dos projectes de govern, cada un d’ells amb punts forts i punts febles. Dos programes que cada un d’ells tenen una pila de gent que els prefereix a l’altre?
Es que és necessari que hi hagi sempre un guanyador quant dos persones parlan del temps, del futbol, de la feina, dels fills, de les vacances... de política.

S’ha perdut una oportunitat de contrastar i conèixer una mica més dos dels diversos programes de partits politics que es presenten en aquestes eleccions. Un botó de mostra que a els blogaires ens resulta pròxim, mostra com, a més, insulten la nostre intel·ligència: es fa servir l’argument, tan se val quin dels dos candidats... que el govern d’ara ha aconseguit xx mils adhesions a l’ús d’internet mentre que abans eren molt menys... perquè no ens presenten també estadístiques de l’ús de la moda d’ara dels piercings?

Pels seus fruits els coneixereu.
No tot si val, no tot pot ser objecte de comerç, no tot progrés significa un pas en davant en el procés humanitzador en el que estem compromesos des de la creació.