Del gra de raïm a l’ampolla de vi: Podríem passar hores discutint quan el most comença a ser vi.
Seguint el procés invers que va del contingut embotellat cap enrera, abans de trobar-nos en un most que clarament no és vi, arribaríem a un moment prim (o gruixut, no ho sé), segurament diferent per l’opinió de cada u, que es compleix simultàniament que, igual que podem dir que allò no és vi, tampoc podem dir que allò és “no vi”… i ja la tenim armada!
Podríem encetar una altre polèmica pensant en el fracàs d’una tina en procés o apunt per a la fermentació, estigui en l’estat del procés en el que estigui. Una polèmica de si el que es perd és quelcom perfectament substituïble o no, si la pròxima collita aportarà els mateixos matisos, les mateixes característiques que la tina avortada. Això, penso jo, podria ser més fàcil de posar-se d’acord.
Fecundació és unió de dos cèl·lules.
Gestació és un procés evolutiu que en les persones dura nou mesos.
Molt de compte, però:
On o quan hi ha, per el nou ésser, identitat pròpia, autonomia… Aquests son criteris rellevats i fins, si es vol, experimentals. Esgoten el tema aquests tipus de criteris? – Per el meu procés de raonament, no. Es queden molt curts.
Els que estem convençuts que les nostres vides són un do de Déu i que formem part del seu projecte, ens hem de preguntar on i quan entra el misteri dins aquelles cèl·lules. No crec que aquestes preguntes trobin una resposta fàcil dins les nostres consciències.
El que em sorprèn és, com es pot parlar de terminis fatídics precisos tant alegrement?
El que no farem és apuntar-nos a consignes alienes més o menys consensuades. Seria massa fàcil.
Que em perdoni si algú llegeix aquestes meus apunts de coses que no domino i a les que ningú m’hi demana.
I sobretot:
Que el Misteri del Nadal ens doni també llum personal en aquesta qüestió tant fonamental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada