El progrés en la ciència propicia el risc de la suficiència i, qui queda atrapat per a aquest risc, experimenta la temptació de sacrificar Déu al progrés. Aquesta situació portaria a la manca de referència de posicionament de creatura vers el creador, de consciència d’ésser limitat en front d’un ésser superior i tot plegat a la necessitat humanament feixuga d’assolir la condició de superhome que arribi a dominar-ho tot, amb les suposades súperqualitats, i a entendre-ho tot en un univers inabastable buidat del misteri.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada