Cristià sí, d’església no... ¿¿??

....

Tret de “La diversificación de la espiritualidad” de Teresa Forcades i Vila:

.....

De la mateixa manera que és inconcebible una religió autèntica sense llibertat i sense reconeixement i respecte per les peculiaritats de cadascú, tampoc és vàlida aquella postura que considera que la religió lligada a una institució, l’Església, o, dit d’una altre manera; quan s’identifica la religió amb la institució social reguladora, es considera pertanyent a un estadi de minoria d’edat de la humanitat que necessita tutela externa i amb això es perd llibertat. Per tant, tampoc és vàlid viure una espiritualitat individual i tancada.

:::

.....

Més aviat no es pot fer un anàlisi d’aquest tipus sense tenir en compte l’element de solidaritat existencial que dóna aquella continuïtat bàsica que existeix entre cada un de nosaltres i la resta de la creació, l’ésser corporatiu existencial ens fa sers oberts, éssers que no ens esgotem amb nosaltres mateixos. Aquest element fa que espiritualitat i religió habitin una casa comuna. Vist d’aquesta manera és inconcebible una espiritualitat sense la dimensió social/política i és inconcebible una dimensió social/política sense que es faci visible en alguns acords concrets (institucions).

“La dimensión social es irrenunciable; la dimensión individual es irreductible”.

....