A rel de la defensa a ultrança que del Olmo fa del seu amic jutge, amb relació a les raons de perquè són encertades les accions de remoure els crims del franquisme, em vaig quedar insatisfet sense sever perquè.
Analitzant la situació vaig trobar un fet i una contradicció en el seu argument.
El fet: un oncle meu va morir ruixat de gasolina i cremat per el bàndol republicà només perquè era capellà.
Pregunta curiosa que fa pensar: perquè la gent que va viure aquets fets no volia parlar més del necessari i de cap manera recrear-se en els detalls que tant legítimament podien argumentar? Només després de la mort dels meus pares m’ha arribat la informació, que ells coneixien perfectament, de quina forma havia mort el nostre oncle?
La contradicció: S’argumenta que només cal fer justícia amb els morts del bàndol republicà, perquè els altres ja varen ser homenatjats per el “régimen” i “posats a les esglésies”. (El meu oncle puc dir que no. Si que hi ha el seu nom a Montserrat, i res més).
Si desacreditem, i jo hi estic d’acord, la justícia i els tractaments del “régimen”, els morts d’ambdós bàndols resten esperant per ser ajusticiats convenientment, no només els d’un costat. Al marge de raonaments, aquets és el sentiment que aflora quan s’intenta discriminar aquest propòsit i crec que és fàcil d’entendre que si el que volem és superar un episodi històric desgraciat, el que cal fer és agermanar, no enfrontar, a no ser que hi hagin interessos ocults en les fonts que creen opinió.
Analitzant la situació vaig trobar un fet i una contradicció en el seu argument.
El fet: un oncle meu va morir ruixat de gasolina i cremat per el bàndol republicà només perquè era capellà.
Pregunta curiosa que fa pensar: perquè la gent que va viure aquets fets no volia parlar més del necessari i de cap manera recrear-se en els detalls que tant legítimament podien argumentar? Només després de la mort dels meus pares m’ha arribat la informació, que ells coneixien perfectament, de quina forma havia mort el nostre oncle?
La contradicció: S’argumenta que només cal fer justícia amb els morts del bàndol republicà, perquè els altres ja varen ser homenatjats per el “régimen” i “posats a les esglésies”. (El meu oncle puc dir que no. Si que hi ha el seu nom a Montserrat, i res més).
Si desacreditem, i jo hi estic d’acord, la justícia i els tractaments del “régimen”, els morts d’ambdós bàndols resten esperant per ser ajusticiats convenientment, no només els d’un costat. Al marge de raonaments, aquets és el sentiment que aflora quan s’intenta discriminar aquest propòsit i crec que és fàcil d’entendre que si el que volem és superar un episodi històric desgraciat, el que cal fer és agermanar, no enfrontar, a no ser que hi hagin interessos ocults en les fonts que creen opinió.
...
1 comentari:
Hablar de política o religión es tan peliagudo como hablar de futbol, cuando hay gente forofa de distintos equipos.
Arduo debate has expuesto.
Se te saluda.
El único fuego que nos debora no se llama dios, y está dentro de nosotros mismos.
Un besote
Publica un comentari a l'entrada