Potser també en l’Eucaristia,
atrapats pel pes dels nostres problemes i neguits de cada dia sentim parlar, distrets,
endormiscats, bé de l’Antic Testament, bé de l’evangeli, bé de Pau... parles que sempre duen a Crist i el
seu camí que ha vingut a fer per nosaltres i amb nosaltres. I nosaltres sempre
distrets, sempre endormiscats...!
Tant de bo que
després de combregar, tancant els ulls i aturades les cavil·lacions, desvetllant
un llampec de lucidesa, tot intentant donar gràcies pel do rebut, despertem,
encara que sigui emboirats, dins el núvol de la presència de Déu Pare enmig
nostre, i sentim una veu dient-nos: Aquest és el meu Fill, el meu elegit;
escolteu-lo! Tant de bo que sapiguem escoltar-lo!
Nosaltres no el
veurem amb vestits resplendents o espurnejants, ni tan sols amb mitres, bàculs
de plata, brodats i pedreria... ben
cert... sortosament el veurem gloriós també, però humil i senzill: Pa i Vi que
podem tocar, que podem tastar i experimentar com el salmista diu: Tasteu i veureu
que n’és de bo, el Senyor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada