Que no t’adones que qui ha mort és el fill de Déu? Que no t’adones de quina manera ha mort?

....

....................................................................................Si Jesús vivia la seva vida convençut de que el Pare el tutelava, el protegia, li treia les castanyes del foc quan les coses es posaven lletges, Jesús jugava amb les cartes marcades, jugava amb avantatge, Jesús ja no podria ser el nostre model perquè nosaltres no podem contar amb les mateixes avantatges.

En aquest supòsit de viure el privilegi del “fill de l’amo”, l’actitud que suposa l’expressió «Pare, confio el meu alè a les teves mans» no tindria tant de valor com el que pot tenir en el nostre cas.
.......

Però no és així: abans del «Pare, confio el meu alè a les teves mans» hi ha un «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?» i això ja no és el que és propi del “fill de l’amo” i això ja ens resulta més familiar. Jesús, com nosaltres, va haver de passar del procés dels dubtes que van i que venen al de la confiança que es té o no es té.

Jesús va haver de fer aquest procés cap a la confiança en una situació d’extrema solitud i en un entorn de completa adversitat. Fou, Senyor, un moment crític per a l’humanitat, ....................................................................................fou, Senyor, la confirmació necessària i definitiva de la la..................................................................................Redempció.
...

.....

Déu meu, Déu meu, calia un lliurament com aquest?

....