La mediterrània perduda

...
L’artista amic plora en trobar-se les restes d’una barca abandonada per els que havien estat els seus amos i que ara viuen lluny i d’esquena als seu orígens. El fa patir una identitat que veu com es perd, la identitat de la mediterrània.
.

Fos pel sol, el quitrà enganxa mosques,
grans d’arena, pols i fulles mortes;
caps d’espart i fils de cotó
d’una vella xarxa orlada amb plom i suro rodó.

Fos pel sol, el quitrà deixa ferum
com l’alga corseca, el peix podrit,
el pixat d’un gat o aquell vòmit maleït
d’un dia de mareig profund.

Fos pel sol,
el quitrà ja no t’estanya
entre fusta i fusta la carcassa;
ara no ets més que niu d’aranya
i de tu, gran barcassa,
sols queda aquest negre de dol.


Bonaventura Ansón