El temps de cada u és un do escàs, limitat i molt preuat. No hi ha res més fluid que el temps, es dissipa sempre mentre ens resti el seu do.
Depèn de nosaltres que es dissipi com moltes gotes de rosada, deixant molts de no res que acaben omplin no res o que es transformi com moltes gotes d’aigua, deixant molts bonics cristalls estelats que acaben omplin continents de neu consistent.
Canviar temps, que igualment s’esvairia, per servei, ajuda i amor que sempre deixen petjada, és una bona opció... deixen una bona empenta a l’obra del Regne que la portem una mica endarrerida.
Cal estar atent de no caure en activismes malaltissos.
1 comentari:
Gràcies per visitar l'ERMITA EN XARXA i deixar-hi un comentari!
Tens raó massa sovint la porta del nostre cor s'obre a les visites que fan més enrenou i que truquen de la manera més convencional.. el truc de Déu és diferent i costa més de sentir si no estàs ben atent...
M'agraden les teves entrades: ben il·lustrades, curtes, directes...
Publica un comentari a l'entrada