Mirem el moment de la proclamació: Jesús instal·lat en el seu tron, una creu basta, ensangonada, empolsada... pensada per la tortura terminal, coronat i cruelment escarnit.
Mirem ara un personatge anònim, el que coneixem per el bon lladra (Ep, Mossèn Gispert avui, ens feia veure que va ser el primer sant proclamat), aquest “lladre” i precisament aquest és el que el proclama rei en mig de les burles dels cortesans presents, just quan encara no havia estat proclamat ell mateix sant bon lladre.
Ell, des del seu tron, mostra la seva reialesa peculiar, la seva grandesa per sobre de tothom dispensant amor, perdó... fins l’extrem.
Altres proclamacions han estat i seran engolides pel pas del temps, però la proclamació feta per aquell “bon lladre” ha perdurat i perdurarà en els temps. Tot i que més que proclamació no va ser més que un reconeixement tímid dintre una súplica afortunada d’última hora, “Recorda’t de mi quan estiguis al teu Regne”, fet per un condemnat que per no tenir, no tenia nom conegut, ni crèdit del que pogués afirmar, ni tant sols expectativa de vida.
Altres proclamacions a Roma. L’Església creix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada