
Aquesta visió du al problema de que les paraules del Salm Responsorial d’avui resulta un cant de paraules buides:
Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant;
tu que ets tan bo, esborra les meves faltes.
Renta'm ben bé de les culpes,
purifica'm dels pecats. (Sl 51, 3-4)
La solució al problema: reflexionar que un altre, que jo mateix he col·locat a un dels grups del davant, fa la mateixa lectura i a mi me col·loca en el de davant a l’esquerra... té raó. Estic lluny encara del Regne per moltes raons... Ara ja puc recitar el Salm amb una altre actitud i problema solucionat!
Un altre problema és que els evangelistes han reiterat el caràcter i l’actitud no excloent de Jesús cap el grup de l’esquerra (i aquí m’incloc jo), però el que no entenc és perquè sembla que es refereixen sempre als prohoms religiosos com si foren repudiats in secula seculorum. O jo ho estic interpretant malament o els evangelistes se’ls ha anat la mà.
1 comentari:
Felicitats pel teu bloc!
Publica un comentari a l'entrada