Un rei de cavalcadura pobre.

Tant Judes com Pere pensen com els homes, com nosaltres mateixos. Però hi ha una diferència: Judes és "més conscient" que Pere del que està en joc i més pragmàtic, més possibilista en el sentit d’oportunista. Veu el fracàs del “negoci” imminent i a l’hora la manera de salvar la seva pell i de treure’n alguns calerons. Llest, calculador, sap anticipar-se, conscient de que retardar una decisió, és tant dolent com equivocar-la. Seria un bon home de negocis. Avui seria un triomfador, un bon polític al us, un oportunista.

Pere, confús, insegur, s’arrapa desesperadament amb aquell “tu tens paraules de vida eterna”: no pot ser que tot acabi malament, hi té que haver alguna sortida... la teva saviesa, la teva autoritat, el teu domini de la situació propi d’un rei molt especial... Pere se’n fia!

Judes, en canvi, ara ho veu ben clar: ha estat una pèrdua de temps! L’havien confós les abundants senyals de poder de Jesús, la capacitat de lideratge, la que pensava era una estratègia estudiada d’aglutinar discretament les masses descontentes... “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu”... això no és el discurs d’un rei, d’un Messies triomfador i gloriós, això només pot menar al fracàs!

Tant d’esforç durant aquell temps de recorre junts pobles i camins amb incomoditats i privacions..., tot per fer notar al que tenia que ser el poderós Messies que podia comptar amb ell de forma rellevant i en lloc preeminent, en mig d’aquella colla de pescadors que no sabien quin terreny trepitjaven... Ara ho veu clar, tot ha estat un esforç inútil, malaguanyat! Decididament amb Jesús no es pot fer cap carrera brillant. Cal un canvi immediat; però tampoc convé precipitar-se i desaprofitar una possibilitat, qui sap si fins i tot d’oferir un servei a l’altra causa, ben remunerat i amb alguna oportunitat, alguna posició de privilegi...  perquè no?, Tot dependrà del predicament que pugui acumular aquest Jesús, de l’amenaça que els altres puguin veure en aquest predicador de resignació de pobres!

Pere no ho acaba d’entendre, malgrat tot se’n fia. Judes sí ho ha vist clar, per això no se’n fia.