Simone Weil, al meu entendre, una gran cristiana freelance, acceptava la no evidència, la no intervenció directa de Déu, com la cosa més natural del univers:
“Déu només podia crear amagant-se. Altrament no hi hauria agut res més que ell mateix.”
Aquest pensament porta al que m’ha fet pensar avui:
“Realitzar el possible per a atrapar l'impossible”
I jo l’interpreto així:
El possible és el quotidià orientat al projecta del Regne de Déu. Es el que està a les nostres mans.
L’impossible és atrapar aquella Presència que sentim i comprenem llunyana, donat l’abisme entre la condició humana i la divina, i que alhora, pressentim i arribem a sentir propera com a do, com una porta que algú ens obra, com també diria Simone en aquesta tercera cita d'ella:
“L’impossible és la porta cap al sobrenatural. Nosaltres només podem trucar, és un altre el que obra.”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada