Preguntes desenfocades i reconduïdes al seu lloc: la copiositat.

Quan el que parla té un do, o dos… o ves a saber quants:... : L’homilia del Marc

.

Pregunta amb pretensions justificadores:

"No podríem ser cristians sense necessitat de “menjar la seva carn i beure la seva sang”? "

.

.

Resposta a la gallega:

"No podria ser el món d’una altra manera i Déu no estimar-nos tant?"

Resposta existencial amb cara de peix:

.

"Qui viu en el regne de la necessitat no entén que les coses importants a la vida es fan “sense necessitat”, perquè la necessitat se’ls queda curta."

. .

.

..

.

.

.

..

.

Llegeixo, també les paraules d’un altre persona que, per resultar-me molt pròxima, vull afegir-la al meu homenatge a gent que s’ho mereix:

El meu mossèn, el de cada diumenge, el del power poit i la pantalla gegant, mossèn Josep M. Gispert ens dóna la seva visió personal, del mateix tema, concretant-ho en l’Eucaristia :

"...dubto que pugui ser bon cristià qui ha aparcat l'Eucaristia de la seva vida cristiana."