divendres, 21 de març del 2008

Dissabte: dia d'inflexió necessari

Amarats de silenci ens queda Maria i una esperança pròxima, la Pasqua: no hi haurà pèrdua per a nosaltres, no hi haurà buit. Hi haurà vida nova, hi haurà Pasqua!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

I un cop moguda la pedra, ens queda el caliu. Caliu al cor, caliu a la vida... Totes les nostres morts queden enrera. Tornem a començar de nou, en serem capaços?... Ell ho ha estat, era Déu, era home.
Francesc ho volia compartir amb tu i amb d'altres.
Axel
axelbard@terra.es

24 de març del 2008, a les 1:15
Francesc xerric ha dit...

Efectivament, perquè era home, ara pot ser el nostre model. I ho era sense trampes ni privilegis i ho sabem perquè també podia viure moments d’angoixa i d’impotència tant humans com els que nosaltres vivim, moments com aquell del “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?” La constatació d’aquesta seva humanitat és el que ens dóna credibilitat per tenir-lo per el nostre model.
... i quan parles de totes les nostres morts ho entenc com ho expressa en Xavier Melloni: “Hi ha mort quan es produeix una escissió excessiva entre els nostres projectes i les seves realitzacions, entre les nostres idees i els nostres actes; hi ha mort en nosaltres quan acumulem coneixement sense que això ens porti a la saviesa; hi ha mort en la nostra cultura en aquestes escissions excessives entre el conreu de la tècnica i l'oblit del rostre humà, entre la saturació d'informació i el bloqueig de la comunicació, entre el consum compulsiu i l'atròfia del gust...”
Gràcies Axel.

24 de març del 2008, a les 5:22

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)