Es fa tard Nicodem. Ja tot s’ha acabat, però no sé marxar d’aquest racó poruc a prop de la creu i sobretot no sé com hem estat capaços de fer-ho, de permetre-ho..., tot ha estat tant ràpid! No ho podrem oblidar. Cada primavera ho recordarem, cada dia.
.
Em pregunto com ho pot veure el Pare?...
Ell li deia Pare i ens ha ensenyat a nosaltres a dir-li també Pare
La resposta que hem donat al seu Fill, al seu Enviat, a la seva Paraula ha estat la creu.
La creu dels enemics estrangers dels romans o l'apedregament dels enemics de l’Altissim segons la Llei de Moisés, tant se val. La creu, l’apedregament o el tret volia ser, i vol ser encara, la mordassa definitiva que silencia una veu profètica que era i és un entrebanc incòmode per els vianants que busquen els camins planers i fàcils i que són els humanament malencertats.
Hi ha comportaments històrics que no es corregeixen, morts precedides d’incomprensió, rebuig i sofriment. Es el cas de la mort de Jesús, com tantes i tantes morts, diferenciades només per el subjecte del magnicidi: Zacaries, el profeta; Romero, l’arquebisbe o Gaspar, el meu oncle ruixat amb gasolina i cremat viu...
Ell li deia Pare i ens ha ensenyat a nosaltres a dir-li també Pare
La resposta que hem donat al seu Fill, al seu Enviat, a la seva Paraula ha estat la creu.
La creu dels enemics estrangers dels romans o l'apedregament dels enemics de l’Altissim segons la Llei de Moisés, tant se val. La creu, l’apedregament o el tret volia ser, i vol ser encara, la mordassa definitiva que silencia una veu profètica que era i és un entrebanc incòmode per els vianants que busquen els camins planers i fàcils i que són els humanament malencertats.
Hi ha comportaments històrics que no es corregeixen, morts precedides d’incomprensió, rebuig i sofriment. Es el cas de la mort de Jesús, com tantes i tantes morts, diferenciades només per el subjecte del magnicidi: Zacaries, el profeta; Romero, l’arquebisbe o Gaspar, el meu oncle ruixat amb gasolina i cremat viu...
.
Com ho pot veure el Pare?
Triomf anunciat? El meu servent triomfarà, serà enlairat, enaltit, posat molt amunt.(Is 52, 13) Paradoxa. També la vida de Jesús és plena de paradoxes i la raó grinyola al contemplar-les. Per això, si no hi ha do no hi ha satisfacció, ni per jueus ni per grecs ni per ningú. (Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa)
I a nosaltres, com ens pot veure el Pare?
... a nosaltres ens pot veure allà baix, a l’ombra i a recer de la creu, amb la primavera que esclata, i les altres processons de cotxes moguts per la devoció de les vacances i del oci de la Setmana Santa. Ens pot veure en mig de menudeses i de presses per el bacallà amb ous i panses del divendres entre la una de la crucificació i les tres de la mort.
...i malgrat tot, aquesta és la manera que ha elegit per donar-nos la Vida. No ho entenc! Només podem estar-ne compungits i agraïts. Voldríem saber correspondre.
Jo et prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
respon-me, Déu meu, tu que estimes tant,
tu que salves perquè ets fidel.
Treu-me del fang, que no m'enfonsi;
salva'm dels enemics i de les aigües abismals.
Que no se m'emportin els remolins,
que no m'engoleixin les aigües profundes
Triomf anunciat? El meu servent triomfarà, serà enlairat, enaltit, posat molt amunt.(Is 52, 13) Paradoxa. També la vida de Jesús és plena de paradoxes i la raó grinyola al contemplar-les. Per això, si no hi ha do no hi ha satisfacció, ni per jueus ni per grecs ni per ningú. (Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa)
I a nosaltres, com ens pot veure el Pare?
... a nosaltres ens pot veure allà baix, a l’ombra i a recer de la creu, amb la primavera que esclata, i les altres processons de cotxes moguts per la devoció de les vacances i del oci de la Setmana Santa. Ens pot veure en mig de menudeses i de presses per el bacallà amb ous i panses del divendres entre la una de la crucificació i les tres de la mort.
...i malgrat tot, aquesta és la manera que ha elegit per donar-nos la Vida. No ho entenc! Només podem estar-ne compungits i agraïts. Voldríem saber correspondre.
Jo et prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
respon-me, Déu meu, tu que estimes tant,
tu que salves perquè ets fidel.
Treu-me del fang, que no m'enfonsi;
salva'm dels enemics i de les aigües abismals.
Que no se m'emportin els remolins,
que no m'engoleixin les aigües profundes
i no tanquin, com un pou, la seva boca. (Sl 69, 14-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada