Llegir l’historial del nou Superior dels Jesuïtes revifa esperances en l'Església.
Es molt rellevant la seva experiència estesa per el món i a Asia en concret. Això ens duu a pensar en una persona que ha conviscut amb cultures molt diferents i per tant una persona molt rica culturalment i oberta.
Com somniar no costa diners, i com tard o d’hora han d’iniciar-se canvis a l’Església, hi afegiria que, si a més, i com diuen, Nicolás està ben connectat amb Roma, i inevitablement tenen que tractar de l'obediència dialogada o com es vulgui dir, potser és el moment de creixements mutus; podria representar el braç de palanca que ajudi a somoure estructures millorables d’Església, des d’un punt de vista de rigor evangèlic... desplaçament d’equilibris i d’influències, alliberar llast acumulat i desplegar veles al vent de l’Esperit. Somnis bonics?... però, creiem o no que tenim el vent de l’Esperit que bufa en direcció del Regne?
I per què no podria ser que l’Esperit hagués estat esperant la confluència d’aquest moment i d’aquest espanyol?
En qualsevol cas, enhorabona Jesuïtes!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada