...........
Portem la llum de “l'evangeli del Crist gloriós, que és imatge de Déu". “Però portem aquest tresor en gerres de terrissa” (2 Co 4, 7)
Som com les cuques de llum que, mentre deixem sortir la resplendor que portem dins, un revestiment lluminós singularitza tot el nostre ser. Esdevenim un punt lluminós en la foscor i som capaços, com la cuca, d’inspirar les més evocadores imatges al poeta. Però quan deixem d’emetre llum, la nostre imatge es torna tant decebedora com ho és la cuca de llum a la ma del nen entusiasmat que en la foscor l’ha recollit brillant i ara, temorenca, s’apaga. Sense l’atractiu de la llum que la caracteritza, només en resta una realitat desvirtuada, descolorida, arrugada, derrotada... atractiu esvaït, il·lusió perduda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada