...
.
.
... i quan creix el neguit dintre meu, el teu consol és la meva delícia. (Sl 94, 19)
.
.
.
.
.
.
diumenge, 25 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A la primera companyia on vaig exercir la meva professió, en un poble de La Garrotxa, als vailets que aprenien la feina i ajudaven als operaris experimentats els deien xerrics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada