Miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen

Veig, Felip, que ens hem guanyat una estirada d’orelles afectuosa del Mestre!... Ens hem tingut que sentir, “Encara no em coneixes?”

Si t’ha de servir de consol puc dir-te, amic Felip, que jo encara porto més anys que tu mirant i no veient casi res, sentint i no comprenen casi res.

.

Rebobinem:
.

«Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist». (Jn 14, 6-7)


Queda clar, el camí per arribar al Pare és ell i no n’hi ha d’altre.
Ens cal conèixer-lo a fons, veure-hi més enllà, comprendre’l i seguir-lo. En seguir-lo trobarem la Veritat de la vida i la Vida de veritat.

Tenir clar el camí és el que asserena els cors.