Viure el repte.

.....

La vida és un repte. La vida, el repte, el pots viure adormit o despert. Si la vius despert, tens oberta la possibilitat de viure-la conscient en tot moment i fent us de la teva llibertat i capacitat de decisió per seguir el teu projecta vital tal com te’l dicta la teva subjectivitat. En aquest sentit, l’estar despert significa començar per harmonitzar aquesta teva subjectivitat als fonaments últims que han de regir la teva vida.   

 

Au, Vinga. Endavant!

.....

Les fites de seguiment evangèlic que ens proposem són com el mateix Regne d’aquest món: són un horitzó que demana la disposició decidida d’encalçar-lo sense defallir tot i que sempre el descobrim més enlairadament reptador. La tasca que en resulta consisteix en cercar camins més adients, camins que mai resulten ser dreceres.

 

Cal canviar començant pel fons del nostre cor.

......

Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:  “Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.”  Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes. (Mc 7, 6-8)